"Promoure la innovació social barrejant idees, serveis, i impulsant solucions híbrides", entrevista a Miquel de Paladella

16.01.2013
Miquel de Paladella, director de la iniciativa SIC i co-fundador d'UpSocial, va ser entrevistat pel Butlletí de l'Acord Ciutada per una Barcelona Inclusiva a principis de gener del 2013, a continuació reproduïm l'entrevista que també pots consultar el butlletí de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, que publica l'article A fons sobre experiències d'innovació identificades per Social Innovation for Communities.
 
1.        Què és UpSocial?
És una comunitat d’emprenedors socials creada a Barcelona al 2010 per potenciar la innovació social.
Va néixer a poc a poc, a través de reunions informals que anàvem organitzant entre emprenedors i persones interessades en innovació social. Ens vam anar adonant que, tot i que cadascú està una mica obsessionat amb el seu tema, hi havia molt a aprendre dels altres.... i a més, hi havia interessos comuns i sinèrgies molt interessants.
 
2.        Que entenem per innovació social? Quines característiques la singularitzen?
Innovació social és una enciclopèdia oberta i gratuïta feta per tothom, amb tothom, i per a tothom (Wikipedia); enlloc d’una enciclopèdia digital de pagament feta per experts i impulsada per l’empresa més gran del món (Microsoft Encarta). És una presó centrada en la teràpia, l’educació i la rehabilitació (UTE Villabona); en comptes de la presó que és escola de delinqüència. És la creació d’un ofici nou per a dones invidents, el d’examinadora mèdica tàctil, que amb tècniques no invasives és capaç de detectar tumors a mames, aprofitant les seves capacitats especials (discovering hands); en comptes de veure a les persones amb discapacitat només per allò que no poden fer.Estem parlant d’aquella innovació que permet respondre a un problema social de forma més eficaç, eficient, sostenible o justa.
 
3.        Quins elements caracteritzen o marquen una societat innovadora?
Visió, coneixement, empenta i ètica. Una societat innovadora té:
- Persones que vegin les coses no només com son, sinó també com podrien ser. Gent amb esperit crític, que pensi en gran i que qüestioni el que no li agrada. Això és visió.
- Persones que rasquin per conèixer les coses en profunditat, que vegin les connexions i els processos, i sobretot que coneguin els fets, que es basi en dades empíriques. Això és coneixement.
- Persones que arrisquin, motivades per la possibilitat de tenir èxit, no per la por al fracàs; gent que emprengui... per tant, amb empenta.
- Persones compromeses, que s’indignin amb la injustícia, que busquin generar valor social per a tots i sobretot pels més vulnerables, i que parin atenció tant al què, com al com. 
 
4.        Com es pot estimular una actitud més creativa o innovadora?
Hi han moltes receptes, i no en compro cap en particular, perquè veig que totes tenen ingredients comuns. Des del punt de vista de les persones i les organitzacions, es necessitaria:  
  • Autocrítica i honestedat alhora de preguntar-se si som realment part del problema o de la solució. Masses organitzacions i institucions s’enfoquen en existir i no en solucionar problemes.
  • Qüestionar constantment el plantejament. “No es pot pretendre resoldre un problema amb la mateixa mentalitat que va ser creat“.
  • Ajuntar factors, elements, serveis, i barrejar públic i privat, online i offline, tradició i modernitat, petit i gran... perquè les millors solucions son sistèmiques i el millor impacte és el col·lectiu.
  • Buscar la creativitat en obert i col·laborant, compartint recursos i idees, buscant aliances que ens complementin, buscant inseminar col·lectivament enriquint  els altres per que enriqueixin el nostre projecte.
5.        Consideres que Barcelona és una ciutat innovadora? Què cal fer per avançar en aquesta direcció?
Sí, un exemple: dels 23 emprenedors socials seleccionats per Ashoka a Espanya, 10 són catalans. I n’hi han molts més que encara no han detectat. Potser els dos grans reptes que tenim són: escala i internacionalització.
 
Moltes innovacions barcelonines no surten de l’àmbit local, tot i tenir un potencial transformador grandiós. Ens fa falta pensar una mica més en gran, i sobretot col·laborar més i millor. Aquí tenim una cultura de la iniciativa petita liderada per una sola persona. Seria un gran pas avançar cap a iniciatives col·lectives basades en la col·laboració. Això és la clau per aconseguir escalar una anècdota local.
 
L’altre, és quelcom que els asiàtics fan molt bé: copiar, adaptar i adoptar. Estar constantment a l’aguait del que es fa en altres països, i no només els habituals referents europeus, sinó també a països on estan acostumats a fer molt amb poc: els països emergents i els més pobres. Hauríem de fomentar al màxim l’intercanvi i l’aprenentatge mutu.
 
6.        Com es pot promoure la innovació social des de l’Administració pública? I des de l’Ajuntament de Barcelona?
L’Administració Pública s’ha adonat que ja no pot confiar en la inèrcia. Les demandes socials van en augment i els seus recursos per respondre-hi estan minvant. Això significa que han d’innovar.
Des de l’Ajuntament em consta que s’està apostant per la innovació social, a través de moltes iniciatives de petita escala en molts àmbits: en temes de d’habitatge, de prestació de serveis socials, d’empoderament col·lectiu de persones en situació de risc, d’ocupabilitat de persones amb discapacitats, de suport a les famílies monoparentals, de lluita contra l’atur juvenil, etc.
La clau és que l’Ajuntament ha de continuar arriscant-se innovant, sabent que els petits fracassos són inevitables per aconseguir els grans èxits. Fracassar està bé, és útil, però només si es fa en petit i l’impacte és menor.
A més d’arriscar, ha de tenir paciència. Hi han poques solucions-miracle. No vull dir que no hi hagin innovacions que puguin tenir resultats ràpidament. N’hi han unes quantes que poden millorar les respostes a alguns reptes que la ciutat afronta. Però les solucions més poderoses, les més disruptives, solen requerir temps.
I finalment, l’Ajuntament ha de continuar promovent les solucions col·lectives híbrides, que combini actors diferents (públics, privats, 3er sector) i que barregi idees i serveis. Hi ha molt potencial de millora en la des-departamentalització de les solucions als reptes de ciutat. Hem de buscar les solucions sistèmiques, col·lectives i híbrides.
 
7.        Quins exemples o experiències d’innovació social d’èxit de la nostra ciutat o del nostre país destacaries?
  • Les comunitats autofinançades (CAF) que es promou des de Winkomun és una innovació molt potent que soluciona els problemes d’accés a crèdit i l’empoderament col·lectiu de persones en risc d’exclusió social. Les CAF són petits grups que estalvien en comú, per poder-se prestar diners quan ho necessiten. Gràcies a les CAF, els estalvis entre persones de baixos recursos augmenta en un 350% el primer any de mitjana, es proporciona accés a petits crèdits de forma instantània, i els beneficis es reparteixen entre els propis membres. Fa vuit anys ho va iniciar el Jean Claude Rodríguez-Ferrera, i ara ja hi han més de 80 grups al nostre país. A tot el món, ja l’utilitzen més de 6 milions de persones.
  • Les cooperatives d’ús per accedir a l’habitatge que promou Sostre Cívic és un altre exemple. Es centren bàsicament en la promoció de cooperatives on la propietat dels habitatges resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres participen i gaudeixen d’un ús indefinit de l’habitatge a través d’un dret d'ús assequible. La cooperativa d’ús és un model més barato d’accés a l’habitatge i que frena l’especulació i flexibilitza el mercat.
  • Un altre exemple és la Fundació Itinerarium, que promou noves metodologies d’aprenentatge mitjançant la tecnologia, convertint els professors en facilitadors i els alumnes en protagonistes de la seva pròpia educació. En aquest àmbit, la Charo Batlle promou el compromís social de nens i joves, millorant al mateix temps el seu aprenentatge en coneixements, capacitats, destreses, actituds i valors. Per això impulsa la metodologia de l'aprenentatge-servei a través de la qual nens i joves treballen amb dos objectius prioritaris: un, adquirir coneixements i dos, fer un servei útil per a la comunitat.
  • Un últim exemple, SomEnergia, que és una cooperativa que reuneix a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i assolir un model 100% renovable. En poc més de tres anys, s’ha convertit en comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i ha iniciat els primers projectes propis de producció d'energia renovable. Ja té 5.000 socis i 3.000 abonats a qui se’ls garanteix que l'electricitat que els proporcionen prové de fonts 100% renovables.
Aquests són només 5 exemples en l’àmbit del finançament, l’habitatge, l’educació i l’energia. Però n’hi ha moltíssims més a casa nostra.
 
8.        I d’arreu que puguin ser replicables aquí?
Aquestes són les que precisament UpSocial investiga a través de la iniciativa Social Innovation for Communities. N’hi han moltes interessants en tots els àmbits, per example:
  • Un metge a Alemanya que ha creat un nou ofici per dones invidents d’alt valor afegit: les examinadores mèdiques tàctils. Les examinadores tàctils fan exàmens de mames i detecten millor els tumors que els metges. Aprofitant les seves capacitats especials, les examinadores tàctils ofereixen un diagnòstic millor i més barato per prevenir el càncer de mama. I no només això: es guanyen la vida, i canvien la percepció pública de la gent en relació a la discapacitat. L’empresa es diu Discovering Hands.
  • JUMP Math és una metodologia creada al Canadà i que garanteix que el 100% dels alumnes de primària i els primers 2 anys d’ESO trequin notes excel·lents en matemàtiques. Això no només fa disminuir radicalment el fracàs escolar, sinó que també canvia la percepció que els alumnes tenen d’ells mateixos: les matemàtiques deixen d’estar a l’origen del cercle viciós del fracàs escolar, i es converteixen en una eina que els permet agafar camins cap a emocionants èxits intel·lectuals.
  • AppsForGood és un programa que ensenya als nois i noies a dissenyar aplicacions mòbils per resoldre problemes de la vida real i que millorin el seu entorn. Utilitzant la motivació que genera entre els joves la tecnologia, promou l’emprenedoria social i augmenta la seva capacitat emprenedora i la seva confiança.
  • Els bons d'impacte social (o contractes de pagament-per-èxit) és un mecanisme innovador i molt potent de finançament de serveis socials enfocats en la prevenció. En lloc de donar subvencions, l’administració es compromet a pagar una organització privada per resultats. Per exemple, si una organització privada aconsegueix disminuir la reincidència entre els presos, generant per tant un estalvi a l’administració. L’administració, en lloc de donar-li una subvenció, firma un contracte pel qual pagaria una quantitat fixa per cada persona de més que no reincideix en un període de temps. Això permet a inversors privats finançar serveis de prevenció de la reincidència i a entitats treballar orientats a resultats.
  • I ANDES és una xarxa de botigues de queviures que ven verdures, fruita i aliments en general a persones de baixos ingressos a un 10% del preu de venda habitual, gràcies a una gestió logística avançada  dels excedents de la venda a l’engròs. Això permet una alimentació equilibrada d’aquestes persones, augmentant la seva dignitat, i donant feina a persones en atur de llarga durada.
Teniu més exemples a la nostra web: www.upsocial.org.
 
9.         Com creus que l’Acord Ciutadà pot ser motor d’innovació en polítiques i projectes socials a la ciutat?
L’Acord Ciutadà és l’espai idoni per tractar les solucions col·lectives híbrides i innovadores que mencionava abans. Crec que els incentius per la innovació hi són tots: no tenim els recursos que teníem abans i les demandes socials són cada vegada més grans. L’Acord Ciutadà no només ha de permetre augmentar la capacitat conjunta d’actuar per la inclusió social, sinó que també ha de promoure la innovació social.Aquest espai és el que pot permetre ajuntar factors, elements i serveis, i barrejar públic i privat, online i offline.