L'habitatge com a prioritat per donar suport a persones en situació o risc d'exclusió

Housing First és un model desenvolupat als Estats Units i del que destaquen dos clars referents: la Tanya Tull, a Los Angeles, i el Sam Tsemberis, a Nova York. Estableix l’habitatge estable com a prioritat per donar suport a persones i famílies sense llar. Així, s’aconsegueix més eficàcia també en altres intervencions relacionades amb l’ocupació, l’educació dels fills, la salut física o mental i, en general, més estabilitat i benestar.

Aquest plantejament (primer habitatge, després la intervenció) versus (primer la intervenció i al final de tot l’habitatge) genera estalvis en l’administració pública, i optimitza la utilització dels diners dels contribuents.

Aquest model ha estat replicat i implantat amb èxits a tots els Estats Units i al Regne Unit, i és especialment rellevant en persones amb necessitats complexes, i greus addiccions o malalties mentals, amb les quals les metodologies tradicionals no han tingut massa èxit.

L’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports (AQVIE) de l’Ajuntament està treballant en una nova estratègia de suport per a les persones sense sostre de la nostra ciutat, basada en el model Housing First.

En l'acte "Barcelona impulsa la innovació social", organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, Àlex Masllorens, assessor de la gerència de l’AQVIE, va explicar el treball que estan portant a terme per provar aquest model a Barcelona. Gloria Figuerola, directora de l'Àrea, va rebre el reconeixement "Impulsors de la innovació social" en nom de la institució.

  • Quins són els elements clau que fa que el Housing First sigui una solució eficaç i eficient?

Es tracta d’un servei que assigna un habitatge a les persones sense sostre des del primer moment que són localitzades i de la manera més ràpida possible, la qual cosa difereix substancialment d’altres iniciatives d’atenció que prioritzen el tractament en primer lloc. S’adreça a persones en situació de cronicitat i de necessitat severa; es a dir, que no presenten únicament una manca d’habitatge sinó que hi concorren altres necessitats socials com la manca de relacions personals o xarxa social i/o situacions d’addiccions. Proveeix d’un habitatge independent, individual i segur el més aviat possible, fins i tot directament des del carrer. Dóna suport individual per mantenir l’estabilitat de l’habitatge i l’accés a serveis essencials (sanitaris, pensions,...). En aquest procés, és clau que la persona no canviï de residència quan assoleix un grau d’autonomia suficient per sortir del projecte.

  • Què s’està fent des de l’Àrea per introduir aquest model?

Hem explorat a fons el model amb visites d’experts a Barcelona i desplaçaments al Regne Unit, als Estats Units, a Holanda i a Portugal per aprendre de l’experiència in situ. L’objectiu és introduir aquesta experiència per complementar i millorar l’actual model d’equipaments col·lectius de Barcelona amb un servei adreçat a les persones sense sostre amb situacions cronificades.

  • Quins seran, doncs, el propers passos?

Estem valorant la publicació d’un concurs per a la gestió dels primers equipaments basats en aquest model i estem satisfets de poder dir que les organitzacions socials ho han vist amb bons ulls, de fet n’hi ha unes quantes que ja han expressat la seva voluntat de presentar-se.