L’informe PISA i el mite de l’habilitat innata

4.12.2013

Per Miquel de Paladella.

"Simplement no estic dotat per a les matemàtiques."

Ho escoltem constantment. Un de cada cinc alumnes catalans, segons l’Informe PISA presentat ahir, no arriba al nivell mínim de matemàtiques per operar en el món d’avui. I molt sovint, l’argument esgrimit pels afectats, pels seus pares i, fins i tot, per alguns mestres, és la idea de que no estan “dotats per a les matemàtiques”, que la nostra genètica no ens permet dominar la matèria. Aquesta idea de que hi han persones no dotades per a les matemàtiques és una de les més autodestructives d’avui en dia. La veritat és que tots estem dotats per a les matemàtiques i, pensant el contrari, autolimitem la nostra pròpia capacitat. Pitjor encara, ajudem a perpetuar el mite que perjudica a milions de nens i nenes a tot el món: el mite de la capacitat genètica innata per a les matemàtiques.

L'habilitat matemàtica doncs no és genètica? Fins a un cert punt, sí que ho és. Matemàtics com John Nash, sobre el que es va fer la pel·lícula "Una ment meravellosa", són genis amb una capacitat innata extraordinària i pocs de nosaltres podem arribar al seu nivell. Però és que no cal. Per dominar les matemàtiques necessàries a secundària, és a dir, les essencials per operar en l’economia moderna, el talent innat és molt menys important que el treball, la preparació i la confiança en un mateix.

Com ho sabem això? Hi han estudis científics a tot el món que ho demostren i il·lustren de totes les maneres possibles. El matemàtic canadenc John Mighton conclou en el seu llibre "El mite de l’habilitat": “Tots som capaços d’aprendre qualsevol cosa”. Observa que el patró de comportament dels alumnes és molt similar. Els alumnes arriben a una classe de matemàtiques de primària amb diferents nivells de preparació: alguns molt estimulats pels seus pares o per bons mestres, i d'altres pràcticament sense cap estímul previ. En les primeres proves, els alumnes més ben preparats obtenen una puntuació molt bona, mentre que els alumnes menys preparats obtenen resultats inferiors. Els alumnes sense preparació assumeixen que la capacitat natural és la que determina la diferència de rendiment, sense adonar-se que els millors resultats són la consecuència d’una preparació prèvia. Així, decideixen que simplement no estan "dotats per a les matemàtiques", i ja no s'esforcen com podrien en classes futures de matemàtiques. Els alumnes ben preparats, en canvi, assumeixen que són "persones dotades en matemàtiques”, i treballen dur en el futur, consolidant el seu avantatge.

Per tant, la creença que l'habilitat matemàtica és innata es converteix inevitablement en una profecia autocomplerta.

La psicòloga de la Universitat de Purdue, Patricia Linehan, escriu que els alumnes mostren dues percepcions de l’habilitat i la intel·ligència que determina el seu futur: uns alumnes creuen que l’habilitat i la intel·ligència és quelcom de mal·leable, qualitats que augmenten amb l’esforç; altres alumnes creuen que l’habilitat és una qualitat fixa pròpia de cada persona, que no és mal·leable i que no augmenta amb l’esforç. Aquests últims pensen que els mals resultats acadèmics són el resultat de les diferències en habilitats naturals, i que no hi ha res a fer per canviar-ho. Els primers, en canvi, creuen que poden canviar quant intel·ligent són, i augmenten així el seu nivell d’esforç.

Com que la veritat pot ser difícil de creure, aquí hi ha una sèrie d'enllaços sobre llibres excel·lents per convèncer que la majoria de la gent pot arribar a desenvolupar la seva intel·ligència en molts aspectes si es treballa dur:

El mite de l’habilitat innata és un dels grans responsables del fracàs escolar, aquí i a tot el món.

Què podem de fer des de les escoles per trencar amb aquest mite? L’Ajuntament de Barcelona va analitzar innovacions provades amb èxit a altres països i va trobar que es podria iniciar a trencar aquest mite a través de l’assignatura de matemàtiques.

Per què a través de les matemàtiques? Les habilitats matemàtiques són cada vegada més important per obtenir una bona ocupació en aquests dies, així que la creença que no es pot aprendre matemàtiques és especialment autodestructiva. També perquè les matemàtiques és l’assignatura on la fal·làcia de la capacitat innata està més arrelada. I finalment, perquè si podem convèncer als alumnes que tothom pot aprendre i dominar les matemàtiques, i aquests aconsegueixen grans resultats, haurem donat un pas de gegant per convèncer-los de que tothom pot aprendre gairebé qualsevol cosa si hi posem interès i esforç.

Per això, l’Ajuntament de Barcelona i UpSocial estem promovent una metodologia d’ensenyar matemàtiques desenvolupada a Canadà, Jump Math, que facilita que tots els alumnes arribin a assolir un bon nivell de matemàtiques. Deu escoles públiques de la ciutat (a Sant Martí, Sants i Gràcia) estan implantant la prova pilot, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. Aquest pilot ens permetrà observar si som capaços de replicar els resultats extraordinaris que obtenen els alumnes que segueixen aquest programa a Canadà. Si s’obtenen aquests resultats, com sembla en les avaluacions preliminars, promouríem una implantació del programa Jump Math a tot Espanya.

Els resultats de l’Informe PISA il·lustren la necessitat de lluitar contra la creença del determinisme genètic com a factor clau del fracàs escolar. L’element crític de l’èxit rau en saber que la perseverança i l'esforç és el determinant principal. El dia en que els nostres alumnes tinguin un èxit rotund en matemàtiques, com es vol aconseguir a través de Jump Math, es sentiran capaços d’aprendre i aconseguir qualsevol cosa que es proposin.