El segon esmorzar organitzat per UpSocial per promoure la innovació social a la propera legislatura va tenir lloc dimarts 15 de novembre amb la participació de Laia Ortiz, candidata a les properes eleccions generals del 20N per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV – EUiA).
La conversa va començar amb la visió de Laia Ortiz: la innovació social és en tendència creixent, tot i que l’entorn no ajuda gens. En aquest sentit, en menciona alguns obstacles:
- Dificultat per reconèixer el concepte d’emprenedoria social i empresa social en l’Administració Pública.
- L’emprenedoria social no es té en compte en les polítiques públiques.
- Tot i que algunes empreses han incorporat la part social, segueix sent difícil aconseguir finançament per aquest sector.
Laia Ortiz va fer una crítica a les polítiques fiscals que hi ha actualment perquè són polítiques discriminatòries que no tenen en compte casos concrets com el de l’emprenedoria social.
Diferents emprenedors van plantejar les diferents situacions, seguides de propostes concretes del que poden fer els diferents partits polítics.
Carmen Salcedo, de Fundació Itinerarium, va comentar la necessitat de trencar espais estancs i tancats, i treballar més plegats per aconseguir grans objectius socials.
En aquest sentit, Nacho Sequeira, de Fundació Èxit, va plantejar una nova problemàtica: es fa difícil treballar conjuntament amb tots els sectors: administracions públiques, societat civil, emprenedors socials, sector privat, etc. Tothom es coneix massa i ens etiquetem mútuament. La Fundació Èxit però s’ha trobat amb una situació diferent a Madrid, on ha pogut comprovar que els diferents actors són més oberts i generosos per treballar en comú.
Ana Àlvarez de Ara Coop, proposa estudiar una figura nova que fa temps existeix a França, les Cooperatives d’Activitat i Ocupació (Coopératives d’Activités et d’Emploi, CAE), i el contracte d’emprenedor, que facilita extremament el desenvolupament d’iniciatives emprenedores.
En conclusió, destaquem el següent:
1. Apostar per mecanismes de mesura de l’impacte social que tenen els actors socials. Aquest tipus de mesura són, fins i tot, més importants que la verificació de les factures i rebuts que fan les administracions.
2. Trencar les caixes estanques en les que ens trobem cada sector, per promoure la cooperació i la sinèrgia entre actors.
3. Estudiar la possibilitat de la creació d’una forma jurídica dels contractes d’emprenedor i les CAE de França.
4. Estudiar la implantació dels bons d’impacte social que s’estan provant a Anglaterra, França i Califòrnia.
S’acorda reunir-nos novament amb Laia Ortiz i amb Joan Coscubiella, un cop configurat el Congrés dels Diputats, per tractar les propostes concretes que s’han presentat.