Coinnovar, col·laborar, peer-to-peer, ciutadà-productor, són conceptes que estan irrompent amb força entorn d'un nou paradigma: el dels recursos compartits. Aquest nou model de gestió i relació tendeix a créixer en un context de recessió econòmica, austeritat del sector públic i preocupacions ambientals. A més a més, aprofita les tecnologies de la informació i capacita a les persones i organitzacions per distribuir, compartir i tornar a utilitzar l'excés de capacitat en els béns i serveis.
Davant aquesta realitat, sorgeix la necessitat de replantejar-se els models de gestió tradicionals d'empreses, organitzacions, administració i ONG, i anar a la recerca de models disruptius. Les ciutats, per la seva banda, també reconeixen la capacitat de l'economia col·laborativa per generar un impacte local en temes com l'ocupació, la cohesió territorial, els serveis a la ciutadania i l'eficiència dels recursos existents a la ciutat.
Amb aquest repte, busquem identificar els millors models emergents en els següents àmbits de la economia col·laborativa: béns, alimentació, serveis, transport, espai físic i diners.