La crisi ha generat que una gran diversitat de persones i grups es trobin en una situació de desocupació de llarga durada. El terme es refereix a les persones que han estat a l'atur durant 12 mesos o més, la qual cosa afecta a més de 12 milions de treballadors (2014), o el 5% de la població activa de la UE, el 62% dels quals han estat sense treball almenys durant dos anys consecutius.
Existeix una àmplia evidència sobre les conseqüències negatives que això provoca: des de pèrdues d'ingressos en el curt termini, fins a menys oportunitats per accedir a un treball digne i un salari decent; empitjorament de la salut mental i física i increment de les taxes de mortalitat. A més, la situació dels pares en desocupació de llarga durada també obstaculitza el progrés educatiu dels seus fills i disminueix les seves possibilitats d'ingressos futurs.
A l'efecte de centrar aquest projecte en grups específics que es veuen particularment afectats a les cinc ciutats participants, la cerca d'innovacions provades se centra entorn de tres grups: persones fora del mercat laboral durant més de 12 mesos, persones amb discapacitat, persones refugiades i migrants. Aquest enfocament no afecta la capacitat d'algunes innovacions d'aportar una solució a altres grups.